PROJECTE: EXPLORADORS DEL TEMPS

[En Catalan]

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Saps què passa a les ciutats quan plou o quantes vegades s’ha inundat el teu barri? Sabies que a Barcelona hi ha una de les sèries de dades de pluja més antigues d’Europa? Aquest projecte et convida a resoldre a aquestes i altres preguntes de manera activa i participativa.
Les activitats del projecte “Exploradors del temps” tenen com a objectiu millorar els coneixements sobre els riscos hidrometeorològics, com per exemple les inundacions, la sensibilització enfront els riscos naturals o la conservació del medi ambient. També vol generar un espai de reflexió i intercanvi de coneixements sobre els impactes i l’adaptació al canvi climàtic de les ciutats i els seus ciutadans. Per fer-ho parteix de la curiositat i interès pels episodis que han afectat a la ciutat al llarg de la història i les institucions i personatges vinculats amb aquestes observacions.
Per altra banda, es vol donar a conèixer la importància de la ciència ciutadana. Durant els últims anys s’ha anat incrementat la participació dels ciutadans i ciutadanes en la recerca científica, no obstant en algunes àrees de coneixement aquesta ja fa anys que existeix. El cas de la meteorologia és paradigmàtic, amb importants figures en el passat (homes i dones) i que gràcies a les quals actualment, disposem d’aquesta informació tant valuosa.

TALLERS

Taller 1. “Fem córrer l’aigua”
Durada: 2 h (1 h la primera part+1h la segona part) aproximadament.
Públic objectiu: públic familiar i/o infantil/escolar amb edats d’entre 6 i 12 anys aproximadament.
Breu descripció: Durant el taller es fa un recorregut pel cicle de l’aigua amb experiments i propostes pràctiques. S’experimenta amb la “pluja”, mitjançant una maqueta que simula un territori: els participants situen casetes en la maqueta i experimenten quins efectes té la pluja en funció del terreny i de l’ocupació d’aquest.
El taller consta d’una segona part opcional, en la que es construeix un pluviòmetre mitjançant ampolles d’aigua que portarà cada participant* (se’ls hi comunicarà prèviament al taller).
*Si es fa amb infants petits cal preveure ajuda per evitar que es facin mal tallant l’ampolla.
Al llarg del taller es treballen conceptes com intensitat de pluja, cabal, permeabilitat-impermeabilitat, inundacions, zones inundables, parts d’un riu i d’una conca hidrogràfica, risc i prevenció, entre altres conceptes.
Requeriments: una sala amb taules i cadires. Canó projector. Un punt d’aigua proper.

          

Taller 2. “Explorant els riscos naturals a la ciutat”
Durada: entre 45 min i 2 h (en funció disponibilitat del temps i estructura que es decideixi finalment del taller).
Públic objectiu: públic familiar i adult. Grups d’unes 10-20 persones.
Breu descripció: l’activitat s’inicia amb una breu introducció teòrica. Després s’experimenta amb una maqueta que simula un territori en la que es ‘fa ploure’. Els participants han de situar construccions en aquest territori. Mitjançant la maqueta s’analitzen els efectes de la pluja en funció del terreny i la localització de les construccions i les mesures de protecció.
Posteriorment, en base a un mapa de la ciutat i un del barri, se situen imatges d’episodis d’inundacions històrics i es recorden episodis que hagin afectat al barri. En el mateix mapa se situen infraestructures clau (p.ex. dipòsits pluvials) i zones verdes i s’identifiquen de manera col·laborativa les zones o punts conflictius en relació a les inundacions i les pluges intenses.
En el taller es treballen conceptes com risc, vulnerabilitat, prevenció (dipòsits pluvials), inundacions, zones inundables, ordenació del territori, conca hidrogràfica, intensitat de la pluja, cabal i permeabilitat-impermeabilitat.
Requeriments: una sala amb taules i cadires. Canó projector. Un punt d’aigua proper.

EXPOSICIÓ ITINERANT EXPLORADORS DEL TEMPS. HISTÒRIA DE L’AFICIÓ METEOROLÒGICA A CATALUNYA

Exposició al la Galeria Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

Durada: segons disponibilitat (entre 2 setmanes i 2 mesos).

Públic objectiu: públic general.

Descripció:

Avui dia sembla natural que hi hagi persones dedicades a estudiar l’atmosfera i el clima, a cercar les causes quan es produeix un desastre meteorològic. Però, fa més d’un segle, qui es preocupava del temps? Per què ho feien? Quins coneixements tenien? Eren aficionats, investigadors, professionals...? Quin paper hi han fet les dones? Sens dubte, totes aquestes persones van actuar com a veritables exploradors.

Us convidem a un recorregut, a través de 17 plafons, per aquest interès i afició per la meteorologia a Catalunya. A través d’ell i els seus protagonistes vol mostrar com i què s’observava i els avenços que s’han fet. També permet aprendre conceptes bàsics de la meteorologia i la climatologia i el canvi climàtic i descobrir aspectes menys coneguts. En cada plafó, a més, s’inclou un codi QR a través del qual es pot accedir a una proposta didàctica.

L’exposició es pot dividir en dos àmbits. El primer està dedicat a la història de l’afició meteorològica a Catalunya, des del s. XVIII fins als nostres dies. Es fa un itinerari històric des del Baró de Maldà, que va recollir les primeres sèries meteorològiques entre 1769 i 1819, fins a l’entrada en funcionament de l’Observatori del turó de l’Home el 1932. Continua per l’actualitat, remarcant el gran interès per la meteorologia que hi ha a Catalunya avui dia, que va des del món amateur fins el món de la recerca i la formació, i la seva importància. En aquesta exposició es posa en relleu, amb un dels plafons, al paper de la dona en aquesta història i l’actualitat.

El segon àmbit és dedicat a la meteorologia, la climatologia, el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible. Quines parts té una estació meteorològica o quins són els riscos naturals més importants a Catalunya són alguns dels continguts que s’hi mostren. També es pot descobrir el paper de la dona en el desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

A tots els plafons hi ha una secció ‘L’apunt’ que, de manera breu, s’aproxima a un aspecte lligat a la temàtica del plafó. Aquesta exposició, a més, té una dimensió interactiva gràcies a la incorporació de codis QR que permeten accedir a una proposta didàctica. Això permet que l’exposició sigui adaptable a un diferents públics.

L’exposició ha estat realitzada per membres del Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el projecte HOPE (CGL2014-52571-R, Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat). Ha comptat amb la col·laboració de nombroses persones i entitats com l’Observatori de l’Ebre, el Servei Meteorològic de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i l’Observatori Fabra, la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic, l’Associació Catalana d’Aficionats a la Meteorologia i l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, entre d’altres.

ASPECTES TÈCNICS

L’exposició completa consta de 17 plafons de 85 x 206 cm. L’espai expositiu necessari serà variable en funció del nombre d’àmbits que s’exposi i com es situïn els plafons. 

Per al transport, els plafons són auto-enrotllables i cada plafó es troba dins una bossa de transport, en total són 17 paquets.

EXPOSICIÓ PARLEM DEL TEMPS. HISTÒRIA DE L’AFICIÓ METEOROLÒGICA A CATALUNYA

Durada: segons disponibilitat (entre 2 setmanes i 2 mesos).

Públic objectiu: públic general.

Breu descripció:

Exposició sobre clima, meteorologia, canvi climàtic i història de l’afició meteorològica a Catalunya.

L’exposició es basa, principalment, en els quatre àmbits temàtics que es llisten a continuació:

- Meteorologia i climatologia

- Canvi climàtic

- Figures i institucions clau en la història de l’afició meteorològica

- L’afició meteorològica en l’actualitat

Espai: una sala àmplia amb espai per plafons, amb vies a les parets o cables per penjar-hi cartells. En cas d’interès sol·liciteu la guia tècnica.

Es pot agafar completa o per àmbits.

Exposició al Museu dels Volcans d'Olot

CONTACTE

Persona de contacte: Montserrat Llasat-Botija

Email: mllasat@meteo.ub.edu

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el projecte HOPE (CGL2014-52571-R, Ministerio de Economia, Industria y Competitividad).